Albert Arnold Gore ens comunicà «una veritat incòmoda»

Albert Arnold Gore ens comunicà «una veritat incòmoda»

Sticky
Nov 17, 2016
0

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

Quin record tenim del senyor Al Gore (1948)?  

Breument: va ser vicepresident dels Estats Units (1993-2001) i després de perdre les eleccions a la presidència el 2001 va dedicar un temps a explicar per arreu el problema que ja plantejava llavors amb força, el conegut desgavell ambiental sobre les emissions de CO2. Va exercir d’activista ambiental per sensibilitzar la població dels països desenvolupats i va recórrer universitats i centres de convencions explicant el problema que té la humanitat fruit del desenvolupament desaforat construït sobre el liberalisme més dur. El 2006, i d’això ja fa deu anys, va publicar el llibre Una veritat incòmoda, que explica «la crisi planetària de l’escalfament global i com afrontar-la». El 2007 va ser reconegut per la seva feina i va rebre el Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional i el Premi Nobel de la Pau, juntament amb el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic.

L’encanyissada – Foto Núria (CC BY-SA 2.0)

El món havia comprès que la situació ambiental era complexa. Aquests van ser uns premis a la bona comunicació i també a la ciència.

Moltes coses han passat durant aquests darrers deu anys, i naturalment no les podem comentar totes, però sí que podem, breument, valorar les recomanacions que feia i considerar que la seva divulgació no va caure en un camp erm. Mirar el passat és bo per construir el futur.

Quatre regles bàsiques que podem seguir per millorar el nostre planeta

1.- Estalviar energia a casa, com? Triant una energia eficient per a l’enllumenat; triant aparells domèstics energèticament eficients quan els haguem de canviar i assegurant que els aparells funcionen bé i que en fem el manteniment adequat; escalfant i refredant eficientment la llar i aïllant-la adequadament; fent una auditoria energètica de la casa; estalviant aigua calenta; reduint la despesa d’electricitat dels aparells en espera (stand by); millorant l’eficiència dels electrodomèstics, en especial de l’ordinador i la impressora domèstica; connectant-nos a l’energia verda.

2.- Desplaçar-nos menys, com? Reduint el nombre de quilòmetres que fem en cotxe i caminant; fent servir la bicicleta; compartint el cotxe o utilitzant el transport públic sempre que puguem; fent una conducció intel·ligent (posant-nos un límit a la velocitat, evitant les hores punta); si s’ha de canviar de cotxe, comprant-ne un de més eficient; utilitzant combustibles alternatius, o utilitzant vehicles elèctrics; treballant a casa o reduint els desplaçaments en avió.

3.- Consumir menys, estalviar més, com? Comprant coses que durin; «prereciclant»: avançant-nos al cicle del reciclatge i reduint així els residus abans de comprar el nou producte de restitució (ara en diríem potenciar l’economia circular); reciclant; no malbaratant el paper; fent servir bosses reutilitzables per transportar aliments i altres productes de consum corrent; compostant la brossa orgànica domèstica; fent servir ampolles que es puguin tornar a omplir, tant les d’aigua com d’altres begudes; modificant la dieta de manera que consumim menys carn; comprant productes locals; comprant compensacions per neutralitzar la resta d’emissions que bonament puguem evitar.

4.- Fer de catalitzador del canvi, com? Aprenent més coses sobre el canvi climàtic; deixant que els altres també les aprenguin; animant l’escola on anem o l’empresa on treballem a reduir les emissions; fent servir els diners (com un vot de compromís polític) per comprar preferentment productes de marques que siguin responsables ambientalment; considerant sempre l’impacte que tenen les nostres inversions mobiliàries o immobiliàries; emprenent accions polítiques que estiguin dirigies a aquest fi; donant suport a un grup ambiental.

Avui s’albira la nova tendència, favorable

Alguns dels consells o regles que ens proposava Al Gore el 2006 ara ja són una realitat i les trobem al carrer. Algunes de les accions que la comunitat ha assumit com a causa de malbaratament ambiental ja s’han activat completament, i alguns exemples exitosos ens ho evidencien, com ara la quasi eliminació, substancial, de les bosses de plàstic per a la compra del mercat d’aliments. Ja és molt freqüent la utilització de bosses reutilitzables o el cistell; l’oferta estable de vehicles més eficients, i els de consum d’energia neta d’emissions, és a dir, els elèctrics i híbrids ja estan al mercat a un preu raonable; el foment del treball a casa va avançant; les auditories energètiques són normativa, així com les lluminàries eficients i les bombetes de baix consum i l’aïllament de les cases, que també són normativa; l’eficiència dels consums domèstics com l’aigua, mesura que sobretot s’ha evidenciat en l’ús racional de l’aigua després de la darrera sequera del 2009; la nova cultura sobre els hàbits en l’alimentació, fomentant el valor dels productes de proximitat, que és una realitat que emergeix amb força…

Queda molt per fer, però quelcom indica que s’està virant cap al nou paradigma, tot i que queda molt camí i molt recorregut. De fet queda molta feina a fer per reduir substancialment el consum dels combustibles fòssils. Les energies renovables (biomassa) i les sostenibles (geotèrmia, eòlica, solar) no són suficients per abastir la demanda energètica del comerç global, motor del PIB mundial.

La geoestratègia global es debat pel poder de l’energia, l’aigua i l’alimentació (blat, ordi, soja, blat de moro, cotó, cafè, cacau i palma). Som allà on hem estat sempre, però ara hi hem d’afegir l’escalfament planetari. Aquest és el nou factor del conflicte que està condicionant el model imperant i que es resisteix a desaparèixer, tot i que és conegut que els canvis són obligatoris per modificar el model de producció de CO2.  

Hom està treballant per «mitigar» l’impacte de l’escalfament, no estem en la fase d’«eradicar» el problema que genera l’increment dels 2 o 3 graus centígrads en l’escalfament global. Quan serà possible això?

Els Acords de París del desembre de 2015

La novetat més rellevant sobre aquest problema global és que el Consell Europeu del passat dia 4 d’octubre, d’enguany, va acordar la ratificació del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Aquesta ratificació conjunta de la Unió no és suficient perquè l’han de fer cada un dels Estats, i fins avui solament l’han ratificat Alemanya, Hongria, França, Àustria, Eslovènia, Malta i Portugal. També el Parlament Europeu el va aprovar el passat dia 6 d’octubre, amb 467 vots a favor, 94 en contra i 55 abstencions. Com veiem, la política a la UE és complexa, i cal fer-hi un cop d’ull per confrontar les dates de l’aprovació entre el Consell i la del Parlament. (La democràcia social és encara feble, al meu entendre.)

Tot i així, el Conveni es posarà en funcionament a partir del dia 4 de novembre de 2016, ja que l’han signat 74 països que sumen quasi el 59% de les emissions globals. Cal recordar que l’Acord de París indica que entrarà en vigor els següents 30 dies després de la ratificació de 55 països que representin com a mínim el 55% de les emissions de gasos hivernacle, fet que ja és dóna amb els 74 països signants. (l’Estat espanyol no l’ha ratificat per la qüestió de tenir un govern en funcions, però s’ha compromès a fer-ho quan s’hagi format govern).

Amb aquest nou context emprenem (tota la humanitat) un nou camí que ens ha de dur a un futur millor, malgrat les precaucions necessàries i confiant que l’esdevenidor serà favorable i condescendent vers l’acció del comportament de la humanitat.

Post a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*