Sembla convenient dir que avui dia es fa complicat debatre sobre la sostenibilitat, un mot molt precís i sobreutilitzat, fins al punt que correm el risc de fer-ne un ús impropi. Altrament sabem que a hores d’ara qualsevol cosa que sigui preuada ha de ser “sostenible” i això és un bon desig, però el simple fet de dir que alguna cosa és sostenible no vol dir forçosament que ho sigui.

Per aquest motiu des de la Fundació Ars s’ha obert una finestra d’opinió i sobretot de reflexió sobre la sostenibilitat, però enfocada amb una perspectiva de zoom global i també local, amb la voluntat de superar el concepte inicial que, com s’ha dit, de tan freqüentat, ha perdut interès. Per això proposem valoritzar aquest concepte amb una visió més comprensible. Estem segurs que avui la nostra cultura i el nostre model social desprenen visions constructives sobre què és l’economia i especialment sobre els conceptes de valor i de preu.

Entrats en aquest paradigma, és interessant reflexionar sobre l’àmbit de la sostenibilitat i els temes anomenats genèricament “ambientals” en sentit ampli, però també posant l’accent en la fortalesa del subjecte de capital natural, que sorgeix amb plenitud des de la mateixa capacitat del medi.

De fet és bo recordar que el Club de Roma publicava el 1972 l’informe Els límits del creixement (The Limits to Growth). Document de referència que desenvolupa la tesi predictiva sobre “el creixement exponencial que acabarà per provocar la destrucció econòmica i ambiental”. Les revisions que s’han fet de l’estudi el 1992 i el 2012 evidencien la certesa d’aquestes prediccions.

El capital natural és, doncs, un bé que cal administrar amb seny, tot i que avui veiem com s’esmuny sense que hom hagi pogut tenir prou capacitat per posar aturador a la descapitalització del medi natural, que malgrat ésser reconegut amb nom propi com a capital natural, no ha generat encara transaccions a les comptabilitats reals dels països (per exemple no és a dia d’avui un vector de IPC). De fet, la darrera cimera de París del passat mes de desembre de 2015, sobre l’escalfament global, ha obert els ulls de moltes persones sobre aquest capital natural, però encara queda molt i molt camí per recórrer.

Però què és el capital natural? On el trobem? Com el gestionem? Entrar en aquest debat, nou paradigma, implica entendre la naturalesa dels ecosistemes naturals i valorar i preuar, també, el paisatge, el clima, l’agricultura (entesa com a alimentació), l’energia (solar, eòlica o de la biomassa, la geotèrmia), els recursos marins, l’aire, l’aigua, la gea, el bosc, la fauna, en definitiva el medi natural, que fins ara hem tractat amb la perspectiva que són béns infinits, tot i saber que vivim en el planeta finit que anomenem la Terra.

Comments are closed.