Sin categoría

La biodiversitat com a valor essencial per construir territori

By

Per Xavier Mayor Farguell, doctor en biologia, expert en ecologia aplicada al territori i l’espai urbà

La dimensió del valor de la biodiversitat

En un plantejament estratègic de comprensió i visió del món diferent a l’actual i al preexistent, assegurar la conservació de la diversitat biològica és un dels objectius essencials determinats. Això significa el reconeixement exprés que totes les espècies biològiques són un valor patrimonial intrínsec de la vida a la Terra, un món de possibilitats, i que per això han de ser preservades. També que la preservació no ha de ser entesa com un blindatge ni com un aturar el temps, sinó com un respecte a les existències i als processos de la vida, i tenir cura d’aprofitar-los sense exhaurir-los o simplement conviure-hi. Així, doncs, l’objectiu essencial estableix com a objectes de la preservació «totes les espècies biològiques». Però no només considerades una a una, que també, sinó en el context de relació, en l’espai i en el temps, entre elles i l’entorn. Aquesta és la veritable dimensió en la qual cal observar la diversitat biològica i la corresponent transcripció en accions concretes de la interacció amb elles. L’acord en això és en aquest moment més aviat de consens.

14550459587_7989aa1e0b_zLa conservació de l’entorn, fins fa poc, es basava (i encara ara s’hi basa en gran mesura) en el manteniment d’àrees naturals protegides (habitualment les menys pertorbades antròpicament) i a tenir cura d’un nombre, més o menys alt, d’«espècies protegides». Tanmateix, aquest plantejament presenta molts buits i contradiccions i no n’assegura un correcte tractament. És per això que les mesures a considerar han d’anar molt més enllà. Primer, cal establir un marc conceptual i estratègic sòlid i, segon, cal establir els objectius principals i les accions oportunes per assolir-los.

Una conservació des del coneixement, amb dades objectives

Per afrontar això amb garanties, necessitem saber quina diversitat biològica tenim. Efectivament, una de les mancances importants que hi ha actualment en matèria de coneixements útils per a la planificació i la gestió de l’entorn és la falta de bona informació referent a la diversitat biològica. Però encara més, ens cal saber millor quin desconeixement tenim i què cal fer per cobrir aquest dèficit. Ens cal per poder interioritzar clarament que qualsevol decisió en matèria de conservació, però també en matèria territorial i ambiental, s’ha de posar en relació amb aquesta biodiversitat. Però cal fer-ho de manera oberta a possibles canvis que l’acompanyin i això ens indicarà el camí a seguir sobre com actuar per mantenir-la.

També cal que la població comprengui que entendre la biodiversitat com un actiu immòbil no és coherent amb la seva naturalesa. Cal entendre-la com un actiu viu i mòbil, és més sòlid. Hi ha aspectes de les espècies que conformen la biodiversitat d’un lloc que no es poden controlar i, a més, no té gaire sentit procurar controlar-los. Però sí que pot tenir sentit procurar noves situacions que afavoreixin la biodiversitat existent per tal que funcioni millor.

En general, cal suposar que moltes espècies i sistemes ecològics no tenen una situació de vulnerabilitat important. Per a aquestes espècies i sistemes ecològics, que de fet són el gruix de tots els elements ecològics del territori, caldrà optar per actuacions bàsicament preventives. Ben al contrari del que sovint es dedueix i s’argumenta per desconeixement de la seva naturalesa i valor; si no són vulnerables, perquè tenir-les en compte?

Tanmateix, moltes espècies comunes han passat a rares, és a dir, poc abundants.  A la natura hi ha espècies rares a causa del seu cicle biològic. Però d’altres han esdevingut rares molt sovint per causes antròpiques (destrucció dels seus hàbitats, modificació de les condicions i recursos que els calen, interrupció del seu cicle biològic, enverinament directe o difús, fragmentació de les poblacions per efecte de barrera, etc.). Per a moltes espècies comunes, doncs, l’únic que cal és planificar i ordenar considerant les existències, els requeriments i la dinàmica de les seves poblacions i minimitzant les pertorbacions. Cal, doncs, subvertir la situació i procurar no afectar de manera irreversible un valuós patrimoni.

Tot i que les tendències actuals van en el sentit comentat (protegir la diversitat biològica general), hi ha espècies que per haver estat especialment pertorbades o perquè són rares (en sentit ecològic), mereixen un tractament específic. Es tracta d’espècies en situació vulnerable per a les quals cal dissenyar les accions de preservació més oportunes i actives.

De fet, la conservació ha estat bàsicament centrada precisament en la protecció d’espècies vulnerables, per la qual cosa els efectes de l’activitat territorial han repercutit més àmpliament en les espècies menys rares o vulnerables. Però com he dit, el sistema de preservació no està dissenyat per posar el focus en aquestes espècies. Els processos de banalització territorial que s’han expressat amb força les darreres dècades comporten la simplificació real o potencial dels ecosistemes. Així doncs, ens hem de preguntar: estem generant un problema important en l’actiu de biodiversitat que de moment no podem copsar en la seva dimensió real?

 

Sticky
Jul 25, 2018
0

(4) Un informe incòmode que ens introdueix el disseny ecològic de l’espai urbà i la biocapacitat del territori com a eina de mitigació del canvi climàtic

By

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

Els efectes del canvi climàtic a Catalunya pel que fa al territori i a l’espai urbà han estat estudiats, en el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, amb molt detall per l’equip d’experts integrat per Xavier Mayor Farguell, Júlia Barba Miralpeix i Clara Montaner Augé.

La biocapacitat del territori

La reflexió dels experts del capítol 20 del Tercer Informe, indica que «un planeta o un territori sense biosfera no seria objecte de tant interès, més enllà d’allò merament físic», i tot seguit afirmen que les conseqüències del canvi climàtic són essencialment de caràcter biològic i per això té sentit considerar la seva biocapacitat i la defineixen com «la mesura de la terra i del mar biològicament productius disponibles per a proporcionar recursos renovables i serveis ecològics, com ara absorbir les emissions de CO2 generades pels humans».

34856094440_cf73475e8c_z

Sabadell

És a partir d’aquesta tesi que construeixen un itinerari relacional que gira sobre els espai oberts, altrament anomenats «espais no urbanitzables», considerant que aquest territori té molts més valors que els pròpiament productius a través de l’agricultura, la ramaderia, dels boscos, del seu interès miner o fins i tot del seu contingut paisatgístic. Darrerament s’ha avançat molt en l’estudi i en el desenvolupament de corrents de pensament que consideren l’interès de disposar d’un planejament i d’una gestió integral considerant la seva complexitat ecològica i així s’ha fet possible el naixement de l’estudi de l’ecologia urbana com una especialitat aplicada directament a les estratègies de planejament dels aspectes més territorials, ambientals i productius.

És a dir: la complexitat de l’ecosistema urbà fa necessari estudiar la complexitat en la seva integritat, no fraccionadament i cercant conclusions en la suma dels diferents factors. Però això requereix canvis estructurals i maneres de fer dels col·lectius professionals que intervenen en les definicions i en la definició dels usos del territori urbà i també en el territori obert o natural. A partir d’aquí proposen reconsiderar el model de desenvolupament actual i veladament recompondre el model de jerarquia de professionals que es dediquen a la planificació i al disseny territorial per un model coral integrat per professionals de diferents formacions (ecòlegs, arquitectes, enginyers de diferents especialitats, ambientòlegs, sociòlegs, economistes, metges i infermeres…)

Recomanacions

Les recomanacions a emprendre per reconduir l’escalfament global i si més no mitigar els efectes del canvi climàtic les concreten en els següents punts.

. Promoure una nova comprensió dels espais oberts en relació amb l’ecologia aplicada tant en l’àmbit acadèmic com en el professional i l’Administració competent per tal de poder fer un salt endavant pel que fa a la visió (de la complexitat) del territori i de les potencialitats i limitacions que té, per poder prendre les millors decisions.

. Desenvolupar estratègies de preservació i revisar els instruments de planificació territorial, en especial els que tenen a veure amb els espai protegits.

. Revisar a fons la legislació que regula els espais protegits (especialment desfasada) i establir d’una manera més adient la incorporació del canvi climàtic i dels seus efectes. És per això que cal incloure els conceptes de pertorbació i de dinamisme, els quals són claus per abordar els efectes del canvi climàtic, especialment en els plans especials de conservació dels espais protegits.

. Incorporar els principis d’ecologia urbana a la planificació, el disseny i també en els projectes dels espais urbans. Això implica la revisió dels continguts acadèmics dels futurs professionals i a tota la cadena de professions que hi estan relacionats. La conveniència de tenir establiments d’estructures (centres, instituts, departaments…) que aprofundeixin en aquesta matèria.

. Refer la llei d’urbanisme i de territori (el codi tècnic de la construcció), per tal que es proveeixin de conceptes nous i de legalitat els principis de l’ecologia aplicada a l’espai urbà i al territori. Avui l’absència de normativa, sovint, genera pertorbacions ambientals com a conseqüència dels «nous» efectes del canvi climàtic.

. Revisió dels plans territorials i sectorials vigents per adaptar-los a la situació actual del canvi climàtic. En el mateix sentit, refer o incorporar conceptes nous en l’avaluació ambiental estratègica per incorporar el canvi climàtic en el seu programari.

La feina pendent és molta

Com es pot avaluar en les recomanacions fetes pels experts, no serà senzill posar-les en funcionament, però la seva lectura i comprensió ha d’implicar la generació de conductes diferents de les que s’han i s’estan desenvolupant a dia d’avui.

Ara el que cal és saber quin calendari hi ha previst per prendre les mesures de revisió del model actual generador de la disfunció ambiental i iniciar (urgentment) el debat de si cal o no cal un nou model de planejament i com s’implementa tot aquest nou paradigma. Perquè, com diuen els científics que estudien des de fa molts anys l’evolució de l’escalfament global, la velocitat de creixement tèrmic és superior en algunes zones del planeta a la que s’havia previst en els estudis de prospectiva realitzats anteriorment.

Per això cal mirar cada dia el temps que fa i també vetllar pel que ha de fer, previsiblement, en un futur proper.

Mentre la població mundial creix i creix, el consum mundial de béns és també creixent i a dia d’avui no s’ha presentat encara a cap parlament un esborrany de text legal que dibuixi un canvi de model que plantegi una transició energètica diferent a la que avui tenim. Sense un canvi de diferents fonts d’energia i de l’ús d’aquesta energia no serà possible, de ben segur, mitigar l’escalfament global.

Som-hi!!!

Imatge procedent de la galeria de Flickr de Víctor

Sticky
Jun 18, 2017
0