És un dret humà disposar d’aigua

És un dret humà disposar d’aigua

Sticky
Abr 29, 2018
0

Per Ricard Estrada i Arimon

Tot i els esforços amb accions pedagògiques que les administracions i les empreses que gestionen l’aigua han fet, fan i segurament faran en un futur immediat, per tal que tots fem un ús racional de l’aigua, resulta que la demanda global a les conurbacions, i també a la indústria i a l’agricultura, són creixents. Aquesta realitat no s’ha de contraposar a l’aplicació del sentit comú.

riu_ripoll_02
Un dret des del 2010

Sí, certament, l’aigua és un element estructural que contribueix, calladament, a fer possible l’objectiu de benestar i estabilitat social, però el reconeixement oficial d’aquesta contribució tan essencial no ha estat reconeguda fins al juliol de 2010, que és quan les Nacions Unides han establert l’accés a l’aigua com un dret fonamental. Poca broma!

Aquest dret, malgrat la seva importància, té encara una certa opacitat pública. Els gestors d’aquest recurs (empreses privades, públiques o mixtes), tot i fer periòdicament documents de sensibilització sobre el bon ús del recurs, també aporten dades dels consums, amb la intenció d’implementar el coneixement del dret a tenir i gaudir de l’aigua, però escassegen, al meu entendre, referències sobre l’eficiència en la distribució, la qualitat analítica, les fonts de proveïment i també dels resultats dels seus balanços, i sobretot la comprensió de les factures del servei i del consum que en fem. Queda camí per fer comprensible a tota la població la magnitud del nou dret humà.

El preu del dret

A dia d’avui, saber el que es paga pel dret a l’aigua és també un deure dels que ens la distribueixen. No és menor aquesta consideració. Perquè aquest recurs que «fabrica» el medi i que nosaltres consumim i utilitzem, sovint de manera descuidada diverses vegades al dia, per a l’alimentació, per a la higiene diària, a la cuina o a l’oci, o per a les activitats industrials, les agrícoles i les ramaderes, requereix, d’acord amb la normativa obligada, un tractament adequat. I això té un cost que s’ha d’aplicar a qui en fa un ús. De fet, això no sempre ha estat així, almenys pel que fa als usos industrials o els agrícoles, en què l’aigua ocupava una part molt petita de l’escandall dels costos de producció. Avui ja no és així, hem millorat.

Recordem que fins no fa gaires anys, a Sabadell i a qualsevol altra ciutat tèxtil també, el «ram de l’aigua» era un sector important en el context fabril. Un apunt: el nostre riu Ripoll tenia, fins als anys 80 del segle passat, diàriament cromatismes variables segons la tintura amb què treballaven les empreses del ram de l’aigua; molta ocupació i riquesa (comptabilitat positiva). Per contra, la vida del riu era nul·la; la biodiversitat no es considerava (comptabilitat negativa). El medi natural era considerat un recurs infinit, fins que s’ha vist que quan flaquegen els serveis ecosistèmics, el planeta ens planteja problemes de tots nivells.

Per acabar, hem de saber que el gran consum d’aigua és per la producció d’aliments (agricultura i ramaderia). La minimització del consum d’aigua és l’objectiu. Per això s’estan implementant recursos, per aconseguir la màxima eficiència de l’ús de l’aigua, i per aquest motiu des de la UE es postula un nou model productiu que s’anomena agricultura de precisió.

Unes dades per a la memòria: per produir un quilo de pa es necessiten 1.000 litres d’aigua i per a un quilo de carn de vedella es necessiten uns 16.000 de litres d’aigua. Per altres productes, consulteu la petjada hídrica segons la FAO.

Res no és gratuït

Els drets humans s’han aconseguit després de moltes lluites. Pel que fa a l’aigua, però, fins que no arribem a una aplicació real i efectiva, encara queda un temps perquè sigui un dret universal de veritat. Tot té un principi.

Imatge: Riu Ripoll (Sabadell). Félix González

Post a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*