Ja escoltem el capital natural?

Ja escoltem el capital natural?

Sticky
Jul 26, 2016
0

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

Les catàstrofes naturals d’origen antròpic comencen a fer-se més freqüents des de fa uns anys, tal com queda demostrat científicament avui, realitat que és admesa per la societat en general, que entén que l’escalfament global és un problema d’alteració de l’statu quo.  

Oxford Flood by Tejvan Pettinger (CC BY 2.0)

Oxford Flood by Tejvan Pettinger (CC BY 2.0)

Aquestes pertorbacions (catàstrofes naturals en forma de pluges torrencials, calamarsa, llamps, tornados, episodis de sequera, temperatures màximes i els seus efectes) alteren la vida de les espècies vegetals i animals i, naturalment, de les persones. La malmenada economia dels estats, l’endeutament de les administracions, i la misèria i els sofriments de moltes persones damnificades, són resultat d’aquests fenòmens. Amb aquest breu escrit volem aportar alguns documents per poder valorar i reflexionar si cal o no canviar el nostre comportament i si les actuacions públiques i les lleis estan a l’alçada per afrontar el nou paradigma climàtic d’origen antròpic.

Mentre aquesta realitat es va imposant, són pocs els que accepten d’iniciar els canvis necessaris, tot i que veuen estupefactes la lentitud del procés i no són capaços de fer virar les polítiques que s’han generat a través de les corporacions (lobbies) i amb la dinàmica del comerç global. Però també veiem que en diferents cercles de poder ja hi ha altres visions:

A la Unió Europea, el Llibre Verd sobre les assegurances en el context de catàstrofes naturals

Les valoracions que s’estan fent des de la Unió Europea (2013) sobre aquesta qüestió són molt clares. En concret, s’ha estudiat que en el període 1980-2011 només les inundacions han estat la causa de la mort de més de 2.500 persones, amb una afectació de més de 5,5 milions de persones i unes pèrdues econòmiques directes de més de 90.000 milions d’euros. Es calcula que el cost mínim de no adaptar-se al canvi climàtic serà de 100.000 milions d’euros l’any 2020 i de 250.000 milions l’any 2050 per al conjunt de la UE.

Les estimacions de costos-beneficis futurs indiquen que cada euro gastat en la protecció contra les inundacions podria suposar un estalvi de sis euros en els costos dels danys. En aquest marc es proposa obrir un gran debat sobre un text que concreti propostes: em refereix-ho al Llibre Verd sobre les assegurances de les catàstrofes naturals. En la presentació d’aquest document, elaborat en el període de la Comissió Barroso, Michel Barnier, comissari de Mercat Interior i Serveis, va dir: «Les catàstrofes naturals i les d’origen humà van creixent, mentre que la capacitat del sector de les assegurances per protegir-se contra aquest desgavell està infrautilitzada. És necessari estudiar solucions a nivell europeu per salvar els buits de cobertura que presenten les assegurances, així com els mitjans comuns de prevenció i les maneres de sensibilitzar la ciutadania i les empreses».

També Kristalina Georgieva, comissària europea de Cooperació Internacional, Ajuda Humanitària i de Resposta a les Crisis, afirmava: «Unes polítiques en matèria d’assegurances ben dissenyades poden servir també com a instrument de mercat per desmotivar els comportaments de risc i promoure el coneixement enfront de la prevenció del risc, i integrar el foment de la protecció contra les catàstrofes en les decisions econòmiques i financeres.»

El 20 de desembre de 2013 el Parlament Europeu va publicar l’Informe sobre assegurances de catàstrofes naturals i antròpiques, que afirma en el punt 16: «[…] el risc moral sorgeix quan els ciutadans donen per fet que els governs utilitzaran recursos públics dels pressupostos nacionals per cobrir els costos dels danys que han tingut, […] opina que els ciutadans han d’assumir part de responsabilitat i que les indemnitzacions no han de cobrir tots els danys». Aquest informe va ser aprovat per 44 vots a favor i 2 abstencions, el 17 de desembre del 2013.

L’informe és un text de vuit pàgines, i no recull l’esperit del text del Llibre Verd proposat per la Comissió.

El no-negoci de les catàstrofes naturals

L’informe trimestral del BPI (Bank of the Philippine Islands), de desembre del 2012, en l’article Catástrofes naturales y el reaseguro mundial: ¿cuáles son sus vínculos?, els experts Sebastian von Dahien i Gpetz von Peter ens diuen, després d’analitzar la situació de les destruccions causades per greus catàstrofes naturals que es van produir el 2011: «Els danys en instal·lacions productives, un desgavell d’infraestructures de transport i la paràlisi de negocis ocasionen pèrdues directes amb un cost macroeconòmic indirecte en forma de producció sacrificada (von Peter et al(2012)). Però, a banda del cost econòmic, cal afegir-hi l’alt sofriment humà i les conseqüències macroeconòmiques de gran abast a llarg termini, fets documentats pel Banc Mundial i les Nacions Unides (2010).»

En les conclusions dels seu treball alerten sobre les pèrdues, sense precedents al mercat mundial de les assegurances, i concreten com aquestes pèrdues es transmeten des dels assegurats, a través de les asseguradores primàries, fins a les companyies de reassegurances. Mentre les reasseguradores fan front a aquests riscs extrems mitjançant la diversificació, el finançament avançat reparteix els riscs amb altres entitats financeres.

«Aquesta transferència mundial de risc crea connexions dins del sector de les assegurances i entre les asseguradores i els mercats financers. Encara que la titulació cap als mercats financers continua essent relativament modesta, no s’ha fet una avaluació completa de les institucions financeres que permeti vigilar les connexions que hi podria haver entre elles, derivades de la retrocessió.»

Una observació interessant.

Discussió final

De la reflexió que aporten la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els experts von Dahien i von Peter, ens atrevim a formular, com a mínim, quatre preguntes:

1.- La societat és cada persona o és el patrimoni de cada persona?

2.- Hem de socialitzar o privatitzar el risc ambiental i utilitzar l’assegurança privada com a únic remei per minimitzar la pertorbació?

3.- El capital natural, que no té veu, solament el considerem quan deixem de gaudir-ne?

4.- L’absència de cobertura de les asseguradores és en funció del risc o dels raonament que fan els experts com Sebastian von Dahien i Gpetz von Peter, o del liberalisme explicitat en l’informe del Parlament de la EU del 2013?

Post a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*