L’Agenda Urbana de Catalunya i la proposta de llei dels espais agraris. Són el nou full de ruta?

L’Agenda Urbana de Catalunya i la proposta de llei dels espais agraris. Són el nou full de ruta?

Sticky
Nov 27, 2018
0

Per Ricard Estrada i Arimon

Recentment el govern de Catalunya ha aprovat el document de l’Agenda Urbana de Catalunya i la creació de l’Assemblea Urbana de Catalunya. Aquests instruments seran de referència obligada per al present i el futur del país. Resulta que han de fer possible l’aplicació del compromisos presos al Memoràndum d’Entesa amb NU-Habitat, i si es fa un cop d’ull als primers documents que s’han publicat, l’Assemblea General de Nacions Unides el setembre de 2015 va adoptar formalment els Objectius de Desenvolupament Sostenible mitjançant l’aprovació del document «Transformar el nostre món: lAgenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible». Aquest document, que conté 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i 169 fites específiques a assolir l’any 2030, representa el nou règim internacional de desenvolupament per als propers quinze anys.

 

402151276_c77885c934_b

A Catalunya el plenari del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va prendre la decisió d’elaborar l’informe «L’Agenda 2030: Transformar Catalunya, millorar el món», amb l’objectiu d’identificar els reptes estratègics que Catalunya té plantejats en cadascun dels ODS. Aquest informe (CADS, 2018) és doncs el marc en què s’insereix l’elaboració a nivell local de les Agendes 2030 com a actualització de les Agendes 21 locals preexistents.

Estem, per tant, davant d’una nova «Agenda 21» aplicada a les ciutats, atès que des del 1992 (26 anys han passat) fins avui han esdevingut moltes coses al món i especialment pel que fa a l’escalfament global, i s’ha pres consciència col·lectiva de la versemblança del creixement de la població mundial (avui d’uns 7.300 milions de persones), les seves migracions i sobretot la concentració humana en les ciutats, que es preveu que al 2050 serà del 75% de la població. Els territoris urbans ocupen el 2% del territori i generen el 80% del producte interior brut (PIB). Aquesta concentració humana i la riquesa econòmica que generen els espais urbans i metropolitans obliga a prendre en consideració accions per determinar de quina manera ha de ser el desenvolupament futur, i això s’ha de fer tant a escala global com a les ciutats. Naturalment la necessitat de recursos energètics, alimentaris, transport i de logística d’equipaments requereix un «repensar» el present immediat, però també on volem arribar per no destruir l’ecosistema (els cicles de la vida), altrament la in-sostenibilitat del planeta global i de les ciutats en particular. Si seguim com fins ara, és evident que es produirà un crec i un crac estrepitós, presumptament.

El capital natural i els ecosistemes, actualment, els tenim sobrepassats, segons ens diuen els estudiosos del tema. Aquest any 2018, de manera semblant als darrers, estem en deute ecològic des del dia 1 d’agost (aquest any ja són cinc mesos). Avui estem vivint de les rendes acumulades i/o d’esgotar les existències, i això és ben sabut per part, entre d’altres, dels professionals economistes, biòlegs i ambientòlegs. Una altra cosa és que la política i les comptabilitats treballades en les claus actuals no pugin assimilar i gestionar el paisatge en el qual estem immersos. Les prospectives sobre aquests temes no surten a les enquestes de preocupació social, però això no vol dir que no existeixin en l’ideari de la població en general, com sabem.

El Club de Roma i The Limits to Growth

Cal recordar que fa 50 anys el Club de Roma va fer un document sobre els «límits del creixement», el qual no s’ha volgut atendre ni considerar. La cobdícia humana, sembla, va lligada a la pròpia naturalesa de l’espècie i ara hem evidenciat el desastre i s’ha de fer la corresponent endreça a correcuita, si és que encara som a temps d’esmenar aquesta pàgina. Avui no és menor considerar el citat document i les reflexions expressades sobre si aquesta transformació és possible tot considerant un canvi de model econòmic. I encara més quan molts estudis sobre la resiliència no indiquen un futur prometedor.

Tot i això, hem de ser positius. És per aquest motiu que valorem favorablement, encara que sigui mitjançant l’aportació de petits grans de sorra, les iniciatives que tenim a casa nostra, com la ja indicada de l’Agenda Urbana de Catalunya, però també d’altres que no puc de deixar de considerar.

La llei dels espais agraris ja està al Parlament de Catalunya

Aquesta és una iniciativa jurídica concreta que aterra sobre els territoris rurals i té un interès molt particular en les zones periurbanes, que tenen una pressió urbanística extrema. Sorgeix d’una demanda del sector agrari de fa molts anys i que no ha estat escoltada ni feta efectiva fins ara. JA ERA HORA! Tot i que li queda encara un temps per veure la llum definitiva. Ara està al forn del Parlament, que l’ha de cuinar, polir i aprovar si s’escau, i ja veurem com queda finalment. Els interessos que hi concorren són molts i la propietat i la cobdícia són poders influencers, com es diu ara. Veurem què en queda al final. El cert és que els espais agraris són l’espai físic indestriable de l’hàbitat de la nostra sobirania alimentària, de la biodiversitat i de la preservació dels ecosistemes naturals. En definitiva, poder gaudir d’un mosaic del territori equilibrat, és a dir, un capital agrícola i un capital forestal, en definitiva és gaudir d’un capital paisatge, imprescindible per reduir el nostre deute ecològic. No fem com s’ha fet amb el deute econòmic de l’estat, que l’hem equilibrat amb el mateix pes que el producte interior brut. La nostra pervivència està condicionada per canviar, especialment a les ciutats, noves maneres de convivència i de civisme, valors que no entren en la comptabilitat del producte interior brut (PIB). Les ordenances municipals, un instrument jurídicament menor, poden esdevenir quelcom transcendent per potenciar el valor del capital natural i contribuir de manera exitosa a eixugar el deute ecològic generat.

Imatge: Sabadell de Ricard Masferrer

Post a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*