L’oculta defensa del capital natural, en l’obra textual de la Fina Miralles

L’oculta defensa del capital natural, en l’obra textual de la Fina Miralles

Sticky
Mar 29, 2019
0

Per Manuel Costa Fernández

Com a reietons de l’Univers que ens creiem, no valorem suficientment que som una espècie animal més, entre els 7’7 milions que es calcula que existeixen i de les que només se n’han descrit un 12% [i]. Ni considerem que la nostra preeminent  posició en  l’arbre de l’evolució és simplement transitòria i que probablement serem substituïts per una espècie superior, si tot plegat no se’n va abans en orris i torna a començar, perquè de destruccions massives n’hi ha hagut com a mínim cinc, al llarg de la història de la vida. Tenim el mal costum de mirar el Món com si fos un element totalment extern a la nostra consciència que podem manegar al nostre antull.

ArbreEn canvi, Fina Miralles (Sabadell, 1950)[ii], artista conceptual, performàtica, dibuixant, pintora i – com s’ha publicat recentment- textual[iii], s’ho mira d’una altra manera. Convençuda que forma part d’un tot que el supera a ella mateixa, examina el Món amb humilitat i es deixa guiar més per la intuïció que per la racionalitat.

El racionalisme -escriu-  ens ha apartat del pensament màgic, de l’invisible, del món fantàstic, de la puresa primigènia, i ha creat l’egoisme, el materialisme, l’anàlisi, la divisió i el partidisme, aïllant l’home en si mateix amb la pobresa i l’individualisme”.

Aquesta crítica al racionalisme no significa una negació de la ciència ni de la racionalitat. És més aviat un plany per la pèrdua de tot allò que es deriva directament dels sentits, dels sentiments i de les intuïcions.

“Je me suis fabriqué un monde tout blanc, tout pur, tout beau, tout simple, sans porte ni fenêtre, sans entrée ni issue. Là, tu te sens pleine de vie, je respire l’air beau, avec mon coeur tout chaleureux de qui m’accompagne. Jour après jour, je m’éloigne de ce monde d’obscurité et de tristesses, mon regard va au ciel… et mon coeur à la joie de voir. Merci, soleil doré”.[iv]

Com James Lovelock, amb la seva Teoria de Gaia, la Fina considera, ja no només  la Terra, sinó l’Univers,  com un organisme vivent:

 Què som? Som vida. D’on venim? De la Vida. On anem? A la Vida. I doncs, què és la Vida? La Vida és tot. Aspira doncs a la totalitat, a ser un tot tu mateix i formaràs part de tot”.

Si en aquest web diem que el nostre debat “implica entendre la naturalesa dels ecosistemes naturals i valorar i preuar, també, el paisatge, el clima, l’agricultura (entesa com a alimentació), l’energia (solar, eòlica o de la biomassa, la geotèrmia), els recursos marins, l’aire, l’aigua, la gea, el bosc, la fauna, en definitiva el medi natural, que fins ara hem tractat amb la perspectiva que són béns infinits, tot i saber que vivim en el planeta finit que anomenem la Terra”, la Fina Miralles ens ha passat al davant quan diu:

La naturalesa és la meva força, la més íntima i profunda, m’inunda i em sento habitada per l’esperit sagrat de l’aigua amb l’emoció de la pertinença a l’arrel comuna de totes les coses”.

OcellAquest sentit de pertinença, tan escàs entre els Sapiens actuals, és ja tota una declaració de principis per part d’una persona que, totalment allunyada de la ciència, desconeixedora de qualsevol qüestió relacionada amb la sostenibilitat i els seus criteris, defensa d’una manera apassionada:

El lligam a la terra, a la natura, a la Vida, a la Mare, als ancestres, a tots els éssers”. “Jo soc nosaltres- diu- ni temps ni espai, passat i present són ara. Tots formem part de Tot. Tots estem en Tot. Units per sempre més a l’essencial, tots som un sol Cor, un únic i gran Amor, una única i eterna Vida”.

Vet aquí com, des de l’art, d’una manera acientífica, es pot ajudar a despertar la consciència de l’enorme problema que té plantejat la nostra espècie.

Nota final.- El text anterior s’ha de llegir des de fora del context habitual dels articles que es publiquen en aquest web. Només pretén posar en relleu l’existència d’altres mirades i d’altres sensibilitats, que també poden contribuir a l’èxit de l’empresa que ens ocupa.


[i] How Many Species Are There on Earth and in the Ocean? Camilo Mora, Derek P. Tittensor, Sina Adl, Alastair G. B. Simpson, Boris Worm. 2011. PLOS|Biology

[ii] https://www.finamiralles.com

[iii] Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017. Edició crítica de Maia Creus. Sabadell: 2018. Fundació Ars. Quatre volums. ISBN: 978-84-89991-21-7.

[iv] “M’he fabricat un món tot blanc, tot pur, tot bell, tot simple, sense porta ni finestra, sense entrada ni sortida. Allà, tu et sents plena de vida, jo respiro el bon aire, amb el meu cor ben càlid per qui m’acompanya. Dia rere dia, m’allunyo  d’aquest món d’obscuritat i de tristeses, el meu esguard va cap al cel…i el meu cor a l’alegria de veure. Gràcies, sol daurat”.

Post a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*